Avui és dilluns, sona el despertador a les 10, obro els ulls per buscar-lo i apagar-lo per dormir una mitja hora més.
El meu pensament: comença un nou dia... que HAIG DE FER avui??... com em sentiré avui??".
Un cop més, una vegada més, tornem-hi, per no trencar la tradició anticipo allò que pot passar per començar un nou dia d'incertesa, per pensar en allò que puc sentir en actuar, en parlar o en escoltar.
Pensament: No tinc ganes d'obrir els ulls....
Ell m'anima a entrar en moviment, em sento millor sabent que el tinc al costat i que podrà distreure les meves idees absurdes i irreals intentant preveure el dolor que puc sentir en sentir un soroll, una paraula o al rebre un cop involuntari. Idees constants per fer-les desaparèixer, però són molt fortes i gairebé sempre guanyen la batalla.
Em concentro a observar el que tinc al voltant, a contemplar el meu cos davant el mirall, a mirar el moviment de les meves mans quan actuen, a sentir el tacte de la meva pell i de la roba que taparà el meu cos i em donarà calor en un dia d'hivern. Concentro la meva mirada, m'esforço i torno a perdre, permetent l'entrada a pensaments negatius i a crítiques destructives:
el meu voltant....em fa por...
el meu cos davant del mirall... m'he engreixat, HAIG de fer règim...
les meves mans... no les puc seguir...
la meva roba... no m'agrada...
PROU!!!!
Tancaré els ulls i pensaré en un matí calorós d'estiu a la platja, estirada damunt la tovallola notant com la sorra agafa la forma del meu cos. Imaginaré l'escalfor del sol sobre la meva pell, escoltant concentrada la cançó del mar interrumpuda per sons d'innocents marrecs que corren cap a l'aigua o juguen a la sorra.
Em tranquil·litzo, respiro fons, obro els ulls donant una nova oportunitat al nou dia intentant no imaginar el que viuré, sino simplement viure-ho.
