Esperant la sortida del sol per desitjar-me un bon dia!
Ara només queden unes tres horetes perquè el nou dia comenci i escric impacient perquè això passi. Quan el meu cos comenci a estar cansat, aniré al seu llit, m'hi acostaré sense fer soroll per no interrompre el seu son, (tot i que sí que intentaré parar els seus roncs), aixecaré el nòrdic i m'aproparé a ell notant la seva escalfor aprofitant per posar els meus peus freds sota les seves cames. Recolzaré el meu cap sobre la seva espatlla després de fer-li un petó suau a la seva punxant galta. Tot seguit, acompasaré la meva respiració amb la seva per així poder fer-me venir la son. Intentaré que l'últim pensament del dia sigui el més bonic i positiu possible per atraure una allau de somnis agradables (cosa que últimament no aconsegueixo tenir) i per així despertar-me amb una sensació agradable després de que soni la dolça melodia del seu despertador. Un cop obri els ulls l'abraçaré amb ganes de tornar-me a adormir després de veure'l com comença el seu dia vestint-se al meu costat. Li desitjaré bon dia, però no li diré per dir, sinó que senti que vull que tingui un gran dia i si ho sent, segur que serà així. Seguidament, em farà un petó i desapereixerà per la porta de la seva habitació. Jo recolzaré de nou el meu cap sobre el coixí, tapant el meu somnolent cos sota el nòrdic i sentint encara la seva olor tornaré a adormir-me esperant poder-me desitjar un bon dia quan trepitgi de nou el terra.
