Des de ben petita recordo mirar el cel i quan dos avions es creuaven algú deia: "demanem un desig!!" I així ho feies. El meu sempre era el mateix i any rere any el repetia esperant que es cumplís. Un dia creia que es complia però el meu traidor pensament anul·la aquesta agradable idea que s'esfuma en un obrir i tancar d'ulls. I segueixes esperant, fins que a poc a poc penses que el desig no es cumplirà mai. T'acabes preguntant tantes vegades "perquè" que arribes a desesperar i quan algú proposa de nou demanar un desig pel creuament de dos avions o pel senzill fet de que caigui una pestanya, segueixes posant en dubte si val la pena fer-ho. "Perquè? total, no es complirà...".
Avui de nou miro el cel i immortalitzo aquesta imatge pensant que m'entusiasma la proposta d'un desig el qual perseguiré perquè es cumpleixi, perquè crec que si hi penso molt, les coses vindran a favor meu i res ni ningú (ni jo mateixa) podrà trepitjar-lo.
"Vull ser feliç", demanava, demano i demanaré, pensava, penso i pensaré, perseguia, persegueixo i perseguiré sempre. "Perquè?":He après que un no pensa que és feliç, sino que se sent feliç sense preguntar-se el perquè ho és.
Allunyem preocupacions i sensacions negatives que obstaculitzen aquesta sensació ja que un dia vaig llegir que el 90% de les preocupacions negatives que podem arribar a pensar, no acaben succeïnt mai. Així que és una pèrdua irrecuperable d'energia que pots invertir en això, en simplement sentir-te feliç.
Avui de nou miro el cel i immortalitzo aquesta imatge pensant que m'entusiasma la proposta d'un desig el qual perseguiré perquè es cumpleixi, perquè crec que si hi penso molt, les coses vindran a favor meu i res ni ningú (ni jo mateixa) podrà trepitjar-lo.
"Vull ser feliç", demanava, demano i demanaré, pensava, penso i pensaré, perseguia, persegueixo i perseguiré sempre. "Perquè?":He après que un no pensa que és feliç, sino que se sent feliç sense preguntar-se el perquè ho és.
Allunyem preocupacions i sensacions negatives que obstaculitzen aquesta sensació ja que un dia vaig llegir que el 90% de les preocupacions negatives que podem arribar a pensar, no acaben succeïnt mai. Així que és una pèrdua irrecuperable d'energia que pots invertir en això, en simplement sentir-te feliç.
Reflexionem-hi...
