Ha passat l'estiu. Han passat els dies de festa al carrer, de tardes de terrasses refrescants amb els amics de sempre, d'insolacions a la platja, de trenetes, de pantalons curts, morenor i cabells ressecs, de depil·lacions constants i urgents, els dies de vacances o tardes de sofà enganxifoses. Ha passat l'estiu i amb ell les festes majors de retrobaments, de cerveses a dos euros en barres de poble i seguidament, d'esperar-se a que surti el sol per agafar el cotxe després d'un bon esmorzar. Ha passat i arriba la tardor. Amb ella tornen els cafès amb llet calentons, perquè seguim a les terrasses, però ara amb foscor repentina i frescor, però amb el nostre cigarret imprescindible. Segueixen les converses interminables, però ara de què farem pel nostre aniversari, que a la colla dels amics de sempre en som tres que vam néixer a la tardor. Passen els dies i apareixen els símptomes de la tardor, com el cansanci, mals de caps pel canvi de temps o bé per adaptar-se de nou a la rutina. I de cop un dia, arribes a casa amb aquests símptomes pensant que surts a sopar amb el teu xicot per celebrar el teu any acumulat i amagats al teu menjador hi trobes els amics de sempre que criden: SORPRESAAAA!! I llavors ja no hi ha símptomes de cansanci, ni mals de cap ni rutina, llavors t'omples d'alegria i només tens ganes de donar les gràcies, però tampoc saps què dir. Els abraces a tots i per últim a la teva parella i li dius que l'estimes, ho ha organitzat d'amagat i li ha sortit molt bé. Notes com correr la sang per les teves venes del salt que ha fet el teu cor abans no es calma. T'esperen més sorpreses. La sorpresa de pensar que no ets tant dolent com et pensaves...que potser no ho veus, però els altres sí. Per això et sorprenen al menjador de casa. T'ha sorprès? Qui ho havia de dir que un batec de cor fés canviar la imatge que tens de tu mateix.
