Ella es mira al mirall després d'una llarga dutxa calenta i de desprendre's de la tovallola. Es mira i moltes vegades li costa reconeixer-se a ella mateixa, ser conscient del seu propi cos, d'un cos cuidat al llarg dels anys per convertir-se en un cos desitjat.
Observa les seves corves. La que més li agrada és la de la seva cintura enllaçada amb les seves caderes ovalades, ressaltant els seus ossos de la pelvis causant així una entrada en el seu ventre llis amb unes petites cicatrius degudes a una petita intervenció força dolorosa. Ella les toca mentre recorda aquella sensació punxant. Comprova que les seves cuixes segueixen essent rodonetes i molsudes com eren des de ben petita, altres vegades més gruixudes, però ara se les mira i li agraden. Es gira veient la seva esquena plena de pigues com si d'un cel estrellat es tractés, una gran constel·lació dibuixada en la seva pell. Segueix baixant els seus ulls cap a la corva que enllaça la seva esquena amb el glutis, ara marcat per estries blanquinoses. Es toca suaument per observar el moviment del teixit adipós acumulat per la falta d'exercici i pensa: "si anés al gimnàs, potser seria més ferm..." però ràpidament oblida la idea. No li ha agradat mai aquesta idea, ha probat de dur-la a terme però no li ha acabat de fer el pes. Prefereix anar a passejar per exercitar els seus dèbils músculs. Comprovant el seu perfil, ara mira els seus pits, no massa grans però li agrada com dónen el punt final a la seva feminitat. Torna a mirar de front al mirall i veu la seva cara, amb un mig somriure per acabar fent ganyotes i veure la pèrdua de flexibilitat de la seva pell, les petites arrugues que han començat a aparèixer, però no li dóna importància, les acaricia per comprovar amb el tacte de les seves mans de la seva existència. Es diu a sí mateixa que és ella, és ella qui surt al carrer i s'afronta a la realitat, de vegades distorsionada pels seus petits ulls axinats que observen espantats la gent que la rodeja. Es mira fixament als ulls i es diu tres coses "maques" per començar el dia. Tot i que els seus pensaments positius passen per un filtre embrutat al llarg dels anys, sent en el seu interior que ha de mirar endavant, i veure llum allà on no n'hi hagi.
Una noia que es mira davant d'un mirall satisfeta de com és i esperant agradar-li el que realment és.